1 v. tr. [LC] Disposar en forma de canó o rotlle envoltant o com envoltant una tija cilíndrica. Caragolar un mapa. Caragolar una cigarreta. 2 1 tr. [LC] Retorçar (un objecte flexible). Caragolar un floc de cabells. Caragolar-se algú el bigoti. 2 2 tr. [LC] per ext. Caragolar un renec. 2 3 intr. pron. [LC] El cabell se'm caragola. Caragolar-se de riure. Caragolar-se de mal de ventre. S'havia caragolat en un racó com un cuc. 3 1 tr. [LC] [IMF] Endinsar (un caragol) en un forat prement-lo i imprimint-li alhora un moviment de rotació amb un tornavís. 3 2 tr. [LC] [IMF] [IMI] Donar un moviment de rotació (a un caragol o una femella) per tal de fixar l'un amb l'altra, amb l'ajut de diferents tipus de claus.
